bondeia

Per fi hem pogut realitzar la prova empírica que confirma la teoria.
Ja fa mesos ens va sorgir el següent dubte:

Per què els caramels amb pal “Kojac”, tot i ésser de diferents sabors i aromes, sempre porten al seu interior xiclet de maduixa?

Es tracta potser d’un problema de patents? Tenen un stock brutal de xiclets de maduixa, i l’han de consumir com sigui? Fiesta (fabricant dels “Kojac”) només fa xiclets de maduixa? Tindrà a veure amb l’eslògan de l’altra marca coneguda per tots “chupa-chups” que ara estampen en els nous embolcalls i on es pot llegir “chupar relaja”? Que passa, que després de “chupar” quedes tan relaxat que cal mastegar per refer-te? O potser fan referència al premi que obtens si “chupes”?

Davant de tal enigma, no ens hem tallat un pel en recórrer al mail d’atenció al client de Fiesta, formulant la qüestió, i com si es tractés d’alguna conspiració que accidentalment hàgim descobert, mantenen silenci absolut. Us mantindrem informats.

Per altra banda, ahir en el programa “¿Quién quiere ser millonario?” es va formular una pregunta que ens ha fet reflexionar.

¿Cuál es el apellido del famoso robot Mazinger? (aproximadament...) A banda de que nosaltres sempre hem considerat la Z com a part del nom i no pas un cognom, ens vénen al cap algunes preguntes.

-Si el cognom és Z, el de la Afrodita és “A”?
-Com és que en Mazinger té la Z i la Afrodita la A?
-La lletra correspon a la versió del robot?
-En aquest cas, en Mazinger és la darrera versió i la Afrodita tot just és un primer model?
-Vol dir llavors que , enlloc de sortir d’una part de la dona (una costella) com els humans, és l’Afrodita que prové d’una biela, d’un amortidor, o d’una part del xassís d’en Mazinger?

Diuen que les màquines cada cop evolucionen més i de forma cada cop més paral•lela a com ho han anat fent els humans però, aquesta diferència de base, pot esdevenir crucial en l’esdevenidor de la rassa robòtica?

Serà per això que els robots de la peli “Ànimes de metall” al final es feien el xulo i anaven pelant a la gent per les cantonades?
Serà per això que C3PO no calla ni que el matin?
I el motiu de la mala llet d’en Terminator?

Pensem-hi entre tots...

Bon deia!

Avui he llegit al diari que la nostra benvolguda estàtua de Colom viu, un cop restaurada, un augment de la seva popularitatque es tradueix en molts i molts visitants cada dia que volen pujar-hi per veure on exactament assenyala el seu dit.
Sembla ser que s’obre un apassionant debat sobre si és un monument o bé un mirador.

A mi, personalment, el que em preocupa és un tema més històric. A veure, suposadament aquest bon home assenyala cap a Amèrica... que li queda a l’esquena!!! Hi haurà qui dirà que el que assenyala és el camí per arribar-hi que òbviament passa per anar en direcció contrària per el Mediterrani fins poder girar per encarar-se cap a l’Estret de Gibraltar i d’allà endavant. Però es que la gent segueix dient que assenyala a Amèrica!

Mirem-ho amb calma i pensem amb les possibilitats.

1) Assenyala el camí per anar-hi.
2) Assenyala cap Amèrica però, per causes desconegudes, porta des que es va inaugurar l’1 de juny de 1888 col•locada a l’inrevés (un cop posada, a veure qui és el maco que puja a girar-la, oi?)
3) Potser estava pensada per posar-la al peu de l’ascensor del monument com a detall humorístic i a dalt hi anava una altra que, per temps o pressupost no es va fer. Llavors, és clar, tires amb el que tens i la poses com pots. En aquest cas mirant al mar que queda més bonica.

En qualsevol cas, caldria parlar-ho amb Gaieta Buïgas que és de qui fou la idea del monument i amb en Rafael Atché, autor material de l’estàtua.

De totes maneres, no deixa de ser curiós que un dels símbols internacionalment més coneguts de Barcelona assenyali cap endavant apuntant a quelcom que té a l’esquena, a ningú li importi i tothom ho segueixi dient malament.

En fi, és un mal menor. Hi ha moltes altres coses de que preocupar-se realment. Per exemple:

- La zona verda, és verda per a que no perdis l’esperança de trobar el parquímetre avariat?
- La zona blava, és una colonització progressiva de Catalunya fruit d’un maquiavèl•lic pla d’en Gran Barrufet?
- Perquè els passos de zebra es van tornar blancs en convertir-se en passos de vianants?

Doneu-hi voltes.

Fins aviats bondeiencs.

Heu meditat mai s’obre la quantitat de converses a base de monosíl•labs que som capaços de mantenir al llarg del dia?

Per exemple, pareu atenció a la conversa que es manté al entrar en un lavabo que ja està ocupat:

Ep!
Ah...

Ho veieu? Amb aquestes dues exclamacions, queda tot entès. Però realment, que engloben aquestes dues exclamacions? Imaginem per un moment que som capaços de dir allò que pensem sense cap mena de prejudici, de manera que si fos així, en aquest cas podríem obtenir una conversa de l’estil següent:

Tu, que està ocupat! Que no ho veus, collons?

Hòstia! Perdona, tu, però podries tancar la porta, no et sembla?

Mes o menys oi?

Això és fins i tot millor que el pseudo llenguatge SMS. Fixeu-vos en un típic missatge SMS:

T a p t c 1 copa? Stoy n el bar de Paco. Si vienes zme 1 perdida. xxx ;-)

Això ve a ser: ¿Te apetece una copa? Estoy en el bar de Paco. Si vienes, hazme una perdida. Besos (concretament 3) un guiño.

Com podeu veure, el llenguatge parlat encara pot expressar molt més que l’escrit amb menys paraules....

Fi.

Fi: (be, ja estem cansats d’escriure i ens sembla que per avui ja n’hi ha prou)

1 de novembre, TOTS sants... fals!

Us heu parat a pensar que, de fet, el que es celebra és el dia dels sants que no tenen festa específica?

Aleshores no és el dia de Tots Sants, és el dia dels sants fora de catàleg.

No, millor encara, és la fosa comú dels sants. El que no té dia propi, el foten allà dins i au, llestos.

Per aquesta raó creiem que és errònia la denominació Tots Sants. Hauria de ser la festivitat de La Resta dels Sants o el dia de "Sant els que queden", "Sant els altres" ...

No seria millor donar a algun d'aquets sants, un dia dels que el tenen repetit? Per exemple, San Francesc té, al menys, dos díes. Home, fem-ho tot el mateix día i recuperem un dels "Tots".

També existeix la possibilitat de renovar-ne el calendari. Per exemple, avui és San Ampliado. Nosaltres, personalment, no coneixem a ningú que se'n digui. Bé, fent una consulta al registre civil podríem veure si n'hi ha gaires i en cas de que no, o bé que ja no n'hi hagi, els passem a aquesta data en comú i li donem la seva a algú altre. Què aconseguim? Diverses coses.

- Oferir-li la possibilitat de compartir la seva festa amb algú altre que ho celebri el mateix dia que ell. Si espera trobar un altre Ampliado per fer-ho, pagarà sempre les birres ell sol...

- Donar pas a nous noms cada dia més estesos. Per exemple Kevincostner (verídic totalment) així tot junt. Parent proper dels Joshua i les Jennifer que corren per aquests mons de Déu.

En tot cas, que passeu una bona castanyada.

Bon deia!!

Som en Joan i en Francesc.

Des d'un temps ençà que en arribar a la feina convertim els "bon dia" en tertúlies improvisades que tot sovint acàven sent un motiu de riure que ens ajuda a passar millor l'estona.

Principalment, el que llegireu aquí seran les converses entre nosaltres dos però no us sobtin col·laboracions espontànies no acreditades per part dels companys de les taules properes, de gent que ens envii un mail en el moment adient o bé d'algú que es fiqui en la conversa des de l'altre cantó del telèfon.

Som fans de la sèrie Alló! Alló! (entre d'altres) d'en Mazinger Z, de les guitarres elèctriques, de les sèries de dibuixos de fa uns anys i de les barretes de xocolata Twix... i de moltes altres coses.

Pretenem riure i que rieu amb nosaltres, posarem cap per avall l'actualitat sense embuts ni pèls a la llengua (quin fàstic!) o bé direm bejenades sense més.

Si us ve de gust... BENVINGUTS!!!